El que ja no ets

Ser ex. Ser el que ja no ets. Exfumador, expresident, exparella. Per comprensible que sigui em sembla una manera injusta de referir-se als nous estatus. És un recurs pràctic de llengua, però posa en paraules una manera d’estar al món –la manera com hi has deixat d’estar– que renuncia a mirar endavant, encara que sigui amb dificultat. S’entén, però. El passat és una de les poques certeses que tenim –o això ens sembla– i el futur és inconegut, indesxifrable i, en moments de desengany o consulta de l’extracte bancari, inclús inexistent. 

Continua llegint a Catorze, cultura viva.