Dues històries de silenci

Ara ve una història divertida.

Vulfpeck són un grup de funk. Els havia escoltat sovint. Sobretot fa uns anys. Sobretot un disc. Sobretot una cançó, el meu fill la va tenir adoptada com a millor amiga durant unes setmanes. Vulfpeck, doncs, pares de l’Outro, l’ex-millor-amiga del meu fill, han fet discos i concerts i totes les coses que fan els grups de música. Vulfpeck, però, van fer una cosa nova: el 2014 van treure un disc fet de deu talls (no cançons, ara sabràs per què) de 31 o 32 segons de silenci (ara ja saps per què). Al disc li van dir Sleepify, durava 5 minuts i 16 segons, el nom de cada tall era un número entre l’u i el deu de lletres zeta (el primer Z, el segon Zz, el tercer Zzz…) i no hi sonava ni una nota. El que és nou no és que fessin servir el silenci, que se’n troba a tots els discos i de treballs artístics sobre el silenci ja n’hi ha, el que és nou és el rendiment que en van treure, d’aquests minuts sense so.

Continua llegint a Catorze, cultura viva.