Vint-i-u de març

M’he trobat que el cossi de la roba bruta és buit i les piletes de roba neta i plegada ja no caben als calaixos. He anat fent rentadores seguint un calendari instintiu, el de fins fa una setmana, que em portava a fer la bugada després de certa acumulació d’hores a casa. Aquest equilibri que no havia vist s’ha trencat perquè les sensacions d’abans no serveixen, ara. Quan el que em feia de sostre obligat només eren els ossos del cap, era capaç d’una concentració admirable, he descobert. Podia llegir al sofà sentint les notícies de fons, sense escoltar-les, les mantenia a ratlla fora de mi i dins el cap només hi cabia el que jo volia. Ara el cervell em deu voler compensar el tancament obrint fronteres, sent permeable, i lligar lletres o pensar em costa el doble, el triple, no ho sé comptar.

Continua llegint a Catorze, cultura viva.