Coses a fer abans de morir

Érem a mig concert. És un concert amb un programa estrany, fet a pedaços i amb objectiu pedagògic. És un concert divertit; pel bé de les lliçons que ha d’ajudar a aprendre, els músics de l’orquestra podem fer totes aquelles coses prohibides i normalment mal vistes (i ben mal vistes) com desafinar, no fer-nos cas, ignorar completament els solistes. Érem a mig concert i va arribar el moment de convidar a dirigir algú del públic, algun agosarat desvergonyit que s’atrevís a remenar la batuta davant d’una orquestra de cambra. Sorpresa. Riures nerviosos, maror de xiuxiueig i els nyic-nyics de cadira habituals, però totes les mirades van anar de pet a la mateixa persona, una dona que es va aixecar i que amb cara al·lucinada ens va mirar amb terror i il·lusió alhora. Aquell mateix dia havia explicat als seus companys que havia fet una llista de les coses que volia fer abans de morir-se. N’hi havien sortit vint-i-set i una d’elles era dirigir una orquestra. Va agafar la batuta, vam engegar plegats un Mozart i n’hi van quedar vint-i-sis.

Continua llegint a Catorze, cultura viva.