Vaig quedar mirant-me un home

Vaig quedar mirant-me un home. Era al mig d’una sala de concert plena de gom a gom i el seu capet es movia amb el de tots els altres al tempo de cada cançó, seguint el ritme de les paraules cantades que se sabia i també deia. Els focus li il·luminaven la cara, ara de verd, ara no, ara d’una llum blanca que semblava sortida d’una esquerda feta al cel mateix. Vaig quedar mirant-me’l des de la perifèria del local, movent el cap com ell ho feia, seguint on ens duia la mateixa cançó.

Continua llegint a Catorze, cultura viva.