Els llimbs

Tinc la casa plena d’objectes, i la casa és la vida, ben pensat. Tinc llibreries plenes dels llibres que no he llegit (encara) i dels que sí i que difícilment gosaré tornar a obrir perquè no rellegeixo. Però són allà, aguantant-se els uns als altres, fent una fila de lloms que són com un dipòsit de temps i de qui era jo quan els llegia, i no hi tornaré, m’admeto, perquè del paper que cria a poc a poc un groc àcid no se n’escapin els meus fantasmes. Els objectes en són plens, de fantasmes, de trossets d’animeta en pena, i la casa fa de llimbs, de saleta d’espera eterna del passat que es té i que per mandra, por o una pura jerarquia d’urgència no es revisa.

Continua llegint a Catorze, cultura viva.