Memòria del cos

Tens contractures antigues, diu. 

Passo l’examen asseguda en una cadira de vímet trenat al mig d’una estança de parets blanques i motllures florals al sostre. Antigues, em ressona a dins. Perquè la tria de paraules no és mai casual, i si n’és s’ha de combatre. Antigues, i una ventada mental passa pàgines de calendari enrere, cap a dies superats infiltrats a la carn.

Continua llegint a Catorze, cultura viva.