Per començar

Quan la panoràmica m’espanta, i a mi m’espanten moltes coses, fujo a la perifèria i als detalls. És el meu parar a la gasolinera a pixar, comprar aigua i bastons de pa rancis.

I és que avui he anat a fer un tomb amb una excusa irrellevant perquè una flâneuse ha de fer el que necessita, flâner, per endreçar i cavil·lar i tractar de trobar el fil de les coses, que sempre és millor que l’acumulació de l’embut. Ahir estava en un embut i d’un embut embussat en surt ben poca cosa i ben poca cosa és ben bé res. Camino per desfer embussos.

Feia setmanes –moltes– que no duia el llaç groc perquè la impotència és una mena de malaltia d’autoatac i sentint-me força inútil encara se’m feia més visible i evident. Això sentia, i amb els sentiments no s’hi està d’acord o en contra, es tenen i es porten i es viuen i ja veurem.
Ahir vaig tonar-me’l a posar. És evident el per què. Un estomacal almenys això, això per començar.

I avui anava cap a la meva excusa per caminar sota la pluja –a casa ja m’ho entenen i el paraigua era al costat de la porta– i pensava en el sentit de les coses i em mirava el llaç groc i hi rumiava i mirava els semàfors i creuava carrers i he recordat una conversa amb el Jordi, el meu germà de mentida, perquè parlar amb ell sempre em fa haver de filar el que penso i saber-m’ho explicar. I és que un dia parlàvem del llenguatge, del femení plural i la utilitat de les coses. Parlant-ne –jo uso el masculí plural de la norma–, vaig entendre’n la utilitat. I la utilitat és l’anomalia, que molesti, que recordi cada cop que apareix que el llenguatge normatiu és fill del que és, que recordi cada cop la invisibilització de les dones durant segles. Senyalar amb el dit, molestar. Potser amb sort algú a qui li molesti pensarà per què li cou, i potser aixi hi ha diagnosi o caigudes de cavall.

El llaç groc, ahir, se’m va fer el mateix. I si molesta, que molesti. I si molesta, millor. Almenys això, això per començar. Però haurà de ser començar a alguna cosa més.

Així, la perifèria i els detalls m’ajuden a digerir la panoràmica. Jo no segueixo, jo continuo, i, com a l’octubre, enlloc de dalt miro als costats.