Entrevista a Horacio Curti

Eolssigu! (llegiu oisshigo) és una expressió coreana de difícil traducció. És corrent sentir-la en veu del percussionista o del públic en les pràctiques musicals coreanes i vol transmetre entusiasme per l’actuació i ànim a l’artista. Eolssigu! és el títol de l’exposició que han creat conjuntament el National Gugak Center de Seül i el Museu de la Música de Barcelona i que comissaria Horacio Curti (Buenos Aires, 1968), etnomusicòleg i mestre de shakuhachi.

Per què a l’exposició s’hi recull només la música d’arrel tradicional?

Quan vam iniciar aquest projecte, la intenció era intentar ser el més inclusius possible i representar totes les realitats sonores musicals que es donen a Corea. Volíem intentar presentar a Barcelona totes les pràctiques musicals coreanes. Em sembla important parlar de pràctiques musicals més que de música, incloure tot el que l’envolta, no només el que sona. Volíem incloure-hi per exemple el K pop, música pop no només cantada en coreà sinó amb una marca d’identitat pròpia, molt personal. Ens semblava molt interessant poder-lo representar, també amb molts altres estils, però vam veure que no seria fàcil i vam decidir concentrar-nos en el que es podria anomenar les músiques clàssiques tradicionals coreanes. Vam enfocar-nos en la República de Corea, Corea del Sud, perquè òbviament no tot és diferent a Corea del Nord però hi ha aspectes que desconeixem i que no podem representar. És interessant que dins les pràctiques musicals d’arrel tradicional hi ha tot un espai per a les fusions. Quasi tots els grups que s’hi dediquen estan d’acord a dir que tenen un peu en pràctiques musicals arrelades en el xamanisme, que té tot un corpus, marca pròpia en els instruments que s’hi usen i la manera de fer-los sonar. Si bé avui dia tot el relacionat amb les pràctiques xamàniques està desprestigiat, hi torna a haver cert interès.

 

Llegeix l’entrevista sencera a Catorze, cultura viva.