El ridícul

Hi ha desajustos, desequilibris entre el sentir, el pensar i l’actuar.

No controlem el sentir, brolla, crema i intoxica. Se sent repicar a les parets d’algun lloc, sona el rebot del primer impacte i el mateix so atrapa el seu eco fent un cercle incomprensible entre causa i conseqüència. Al final un és l’altre i l’altre és un i tot es vesteix d’un líquid tèrbol.

Pensem. Tornem a pensar, per bé, per mal, per altres i en els altres. Tenim pensaments reflexos, inconscients i automàtics, per sort d’altres que controlem i construïm amb dies i nits de vetlla. Ens fem pensant encara que no arribem mai a ser el que pensem. Podem pensar en el que sentim, inclús pensar que no ho sentim.

L’embut de l’acció. No podem fer tot el que pensem encara que ho sentim.

A qualsevol dels tres, sentir, pensar, actuar, s’hi pot fer el ridícul. L’acció pot ridiculitzar un pensament i la raó un sentiment. El pitjor dels ridículs és, potser, el que no és perquè no ha arribat mai a l’embut de l’acció pensant que no s’ha de sentir, per ridícul.