El maquillatge

Davant el mirall s’examina la cara. L’arc de les celles, els porus, les pigues, les bosses sota els ulls. Es mulla la pell, l’ensabona, deixa que un fil d’escuma li entri als ulls que s’irriten i li ploren, vermells. Esborra el sabó amb l’aigua calenta que surt de l’aixeta i deixa que algunes gotes li regalimin coll avall. S’eixuga, fregant fort amb la tovallola. S’endreça els cabells amb els dits lleugerament separats i es mira, encara despentinada, durant uns segons.

Es maquilla. Línia negra als ulls, sempre desiguals, que li emmarquen la mirada per no acabar de perdre’s massa. Es pessiga les galtes i li pugen els colors. Dins el cap s’inventa un somriure pels llavis i pel món que l’espera a fora. Ella té un peu fora de tot.